Tothom té dret a equivocar-se i la vida funciona mitjançant l'ensaig error...

Jo no sóc perfecte, hi vaig cometre molts errors, li vaig fer mal, i ella va ser honesta amb mi durant tots els primers 15 anys, lo que no es pot dir el mateix de mi, vaig ser jo amb la meva irresponsabilitat i falta de maduresa que va fer que acabés com va acabar...
Saps? la seva familia, pensen igual que tu, diuen en que ella ha perdut el seny per relacionar-se amb un pres que està per assesinat, perquè és el que va ser, i condena llarga, i pensen així perquè no em coneixen, exactament el que fas tu amb ella, la jutges sense coneixela, i encara que m'equivoqués amb ella aquesta vegada no tindria cap fill al que perdre... ja ho he après, es que no tinc dret a refer la meva vida?
La he posat a prova i m'ha demostrat que es de fiar, no és gens interessada, aquesta vegada he escollit la persona no el físic, no és frívola ni superficial, tot el contrari de la que tu ja saps.



Gràcies David, he après a deixar de culpar-los per el que va passar, perquè tal i com es veu a la carta el meu pare i la meva mare tenien poques coses en comú, i això feia que estiguéssin més distants i haguessin tantes discussions i passés el que va passar, gràcies en serio per haver-me dit que ho mirés desde un altre punt de vista, i que convertís allò real en surrealista, m'ha ajudat a SUPERAR-HO d'una vegada per totes, JA S'HA ACABAT... només pensava en mi i no en com es podien sentir ells, i crec que els he entès, que he entès com es senten cada un d'ells i que no els tinc que culpar, perquè tothom té dret a equivocar-se i la vida funciona mitjançant l'ensaig error, ara només cal ESPERAR.