AETERNUS.

Mil veus en la meva ment em recorden aquesta ferida cada minut, cada hora, cada dia...

Els moments, les persones... duren un cert temps, després se'n van de la nostra vida com si mai haguesin aparescut, l'unic que queda és el record.

Si el record, aquell record que voldries tornar a viure intensament sense pensar en el que pogues succeïr després, només demano tornar-lo a viure... perquè no el vaig saber aprofitar en aquell moment i ara que se'n anat no paro de recordar-lo... a vegades penso que tots son reptes per arribar a una meta, pero no veig la meta, per molts reptes que superi no la veig... no crec que mai hi hagi un final, no s'acabarà MAI aquest malson per més que ho intenti, per més que m'ajudin, per més que m'esforçi, per més que no hi pensi, per més que tot em surti bé, per més que... només veig una unica sortida perquè tot això s'acabi d'una puta vegada, pero... no m'atreveixo i crec que no m'atreveixo perquè he superat tants reptes que arribes en un punt en el que reflexiones i dius, penses rendirte ara...?

Tots aquets reptes m'han fet més forta no ho negaré... pero i que més don se forta? si tot això mai s'acabarà... mai hi haurà un final...