Realment aquest sentiment existeix de debò? o és una estranya il·lusió que ens està nublant la vista...
Se el que sento ara mateix, ho he sentit molts altres cops però cap com aquest, cap... Diuen que sempre hi ha un primer cop per a tot, però el més trist és que aquell primer cop no podrà ser el segon cop, ni el tercer, ni el quart, ni el penúltim, ni tampoc l'últim... Però tot hi aixi la primera vegada se'ns queda gravada a la memoria i no se'ns oblida per a molt que ho intentem i volguem, seguidament aquella experiència es comença a transformar en un simple record... Pensem que la solució és seguir cap endavant en busca de coses noves, noves persones, nous sentiments, noves emocions, noves experiències, una nova vida que no sigui com l'anterior, la intentem borrar però crec que no acaba de funcionar del tot
